Les especificacions dels blocs forjats es defineixen normalment per les seves dimensions, pes i forma, amb requisits que varien segons l'aplicació específica. Les especificacions dimensionals comunes inclouen la longitud, l'amplada i el gruix; els blocs forjats petits poden mesurar desenes de mil·límetres, mentre que els blocs forjats estructurals grans poden arribar a centenars de mil·límetres o més. La selecció d'especificacions depèn generalment de la dotació de mecanitzat necessària per al processament posterior i de les dimensions de disseny de la peça final, equilibrant les necessitats operatives amb l'eficiència de costos-de fabricació.
Pel que fa al pes, els blocs forjats van des d'uns pocs quilograms fins a diverses tones, determinats principalment per la densitat i el volum del material. Els blocs més petits s'utilitzen sovint per a components mecànics o en blancs de motlle, mentre que els blocs més grans serveixen com a materials base per a maquinària pesada, equips a pressió o components estructurals grans. Els pesos més alts exigeixen més la capacitat dels equips de forja i la logística de transport; per tant, les limitacions logístiques i de processament s'han de tenir en compte de manera exhaustiva durant la selecció.
Les especificacions de blocs forjats també inclouen classificacions de formes, com ara cubs, prismes rectangulars, cilindres i formes irregulars. Els cubs estàndard i els prismes rectangulars són els més utilitzats per la seva alta flexibilitat de mecanitzat; els blocs cilíndrics solen servir com a espais en blanc inicials per a components d'eix o anell; i els blocs de forma irregular es fabriquen a mida-per satisfer requisits estructurals específics. L'elecció de l'especificació s'ha de determinar racionalment tenint en compte el procés de mecanitzat real, les taxes d'utilització del material i les característiques estructurals de la peça final.